El Rei Martí l'Humà va concedir permís en 1399 a la Confraria de Santa Llúcia per construir l'edifici de l'ermita i de la casa de la confraria. La Pontifícia, Real i Primitiva Confraria de Santa Llúcia Verge i Màrtir de València gestiona des d'aquell moment i fins als nostres dies, en plena autonomia, l'ermita i la casa. La Confraria va cedir, en 1410, part del seu hort, per construir el dormidor
de locos de l'Hospital General. El temple presenta actualment un aspecte barroc, amb obres dels segles XVII, XVIII i XIX, especialment el retaule major amb la imatge de Santa Llúcia; el llenç de la Mare de Déu dels Desemparats, de Gaspar de la Huerta, o el bocaport d'Evaristo Muñoz. La Confraria conserva la documentació original dels més de sis segles d'existència, així com nombroses obres d'art, exposades i al culte, en l'ermita. El temple té dos dates d'especial i pública concurrència: el dia de Santa Llúcia, la protectora de la vista, 13 de desembre, i el dia de Santa Àgata, protectora dels pits femenins, 5 de febrer. Especialment popular és la tabalà del 12 de desembre a les set i mitja de la vesprada, que rodeja el barri amb el soroll d'una centena de dolçaines i tabals, per anunciar la festa, a la qual s'afegeixen les torres humanes de la Muixeranga de València. La Confraria està fent un important esforç per compartir el patrimoni religiós i cultural, tant a través de la pàgina Web com de l'obertura del temple, sis dies a la setmana. El Rey Martín el Humano concedió permiso en 1399 a la Cofradía de Santa Lucía para construir el edificio de la ermita y de la casa de la cofradía. La Pontificia, Real y Primitiva Cofradía de Santa Lucía Virgen y Mártir de Valencia gestiona desde aquel momento y hasta nuestros días, en plena autonomía, la ermita y la casa. La Cofradía cedió, en 1410, parte de su huerto, para construir el dormidor de locos del Hospital General. El templo presenta actualmente un aspecto barroco, con obras de los siglos XVII, XVIII y XIX, especialmente el retablo mayor con la imagen de Santa Lucía; el lienzo de Nuestra Señora de los Desamparados, de Gaspar de la Huerta, o el bocaporte de Evaristo Muñoz. La Cofradía conserva en sus archivos la documentación original de los más de seis siglos de existencia, así como numerosas obras de arte, expuestas y al culto, en la ermita. El templo tiene dos fechas de especial y pública concurrencia: el día de Santa Lucía, la protectora de la vista, 13 de diciembre, y el día de Santa Águeda, protectora de los pechos femeninos, 5 de febrero. Especialmente popular es la tabalà del 12 de diciembre a las siete y media de la tarde, que rodea el barrio con el estruendo de un centenar de dulzainas y tambores, para anunciar la fiesta, a la que se unen las torres humanas de la Muixeranga de València. La Cofradía está haciendo un importante esfuerzo para compartir el patrimonio religioso y cultural, tanto a través de la página Web como de la apertura del templo, seis días a la semana.
