Parròquia Sant Andreu de la Barca

08/12/2025

Celebrem avui la Immaculada Concepció de la Verge Maria, una festa que ens recorda la seva obertura i disponibilitat total a Déu. Ella, lliure de tota taca i de tot mal, va ser escollida per portar en el seu si el Fill de Déu.
Que, amb ella, fem festa i obrim la nostra vida a la netedat i l'alegria de ser també cors oberts a la vinguda del Senyor.
Moltes fecilitats a totes les Concepció, Conxita, Pura, Inma... I a tantes persones que, amb Maria, magnifiquem Déu per la seva obra en la humanitat!

19/01/2025

DIUMENGE II de DURANT L’ANY
ALEGRIA I AMOR

Segons l’evangelista Joan, Jesús va anar realitzant signes per donar a conèixer el misteri reclòs en la seva persona i per convidar la gent a acollir la força salvadora que comportava. Quin va ser el primer signe? Què és el primer que hem de trobar en Jesús?
L’evangelista parla d’un casament a Canà de Galilea, un petit llogaret de muntanya, a quinze quilòmetres de Natzaret. Tot i això, l’escena té un caràcter clarament simbòlic. Ni la dona ni el marit no tenen cara: no parlen ni actuen. L’únic important és un «convidat» que es diu Jesús.
A Galilea els casaments eren la festa més esperada i estimada entre la gent del camp. Durant uns quants dies, familiars i amics acompanyaven els nuvis menjant i bevent plegats, ballant danses de casament i cantant cançons d’amor. De cop i volta, la mare de Jesús li fa notar una cosa terrible: «no tenen vi». Com continuaran cantant i ballant?
El vi és indispensable en un casament. Per a aquella gent, el vi era, a més, el símbol més expressiu de l’amor i l’alegria. Ho deia la tradició: «El vi alegra el cor». La núvia ho cantava al seu estimat en un preciós cant d’amor: «Els teus amors són millors que el vi». Què pot ser un casament sense alegria i sense amor? Què es pot celebrar amb el cor trist i buit d’amor?
Al pati de la casa hi ha «sis piques de pedra.» Són enormes. Estan «col·locades allà», de manera fixa. S’hi guarda l’«aigua» per a les purificacions. Representen la pietat religiosa dels camperols que procuren viure «purs» davant Déu. Jesús transforma l’aigua en vi. La seva intervenció introduirà amor i alegria en aquella religió. Aquesta és la seva primera aportació.
Com podem pretendre seguir Jesús sense cuidar més entre nosaltres l’alegria i l’amor? Què hi pot haver de més important que això a l’Església i al món? Fins quan podrem conservar en «piques de pedra» una fe trista i avorrida?, per què serveixen tots els nostres esforços, si no som capaços d’introduir amor a la nostra religió? Res no pot ser més trist que dir d’una comunitat cristiana: «No tenen vi».

Del comentari de José Antonio Pagola

31/10/2024

19/11/2023

Amb aquesta mirada a la muntanya, us desitgem un bon cap de setmana!!!

19/11/2023

🗓️ El diumenge 19 de novembre a les 12h us convidem a la VII Jornada Mundial dels Pobres a la Parròquia Sant Pau del Camp.

Sota el lema "No apartis la mirada del pobre" celebrarem una missa i un dinar de germanor. Us hi esperem!

+ info 👉 https://caritas.barcelona/agenda-caritas/vii-jornada-mundial-dels-pobres/

22/07/2023

Felicitats a totes les Magdalenes

Celebrem avui la festa de Santa Maria Magdalena. Una dona forta, profundament creient, deixebla de Jesús, a qui va estimar amb tot el cor i amb una fe inestroncable.
Que com ella també nosaltres sortim sempre a trobar el Senyor i, reconeixent-lo present en les nostres vides, esdevinguem deixebles alegres de la seva presencia ressuscitada!
Bon cap de setmana a tothom!

16/07/2023

DIUMENGE XV de DURANT L’ANY
APRENDRE A SEMBRAR COM JESÚS

No va ser fàcil per a Jesús tirar endavant el projecte. De seguida es va trobar amb la crítica i el rebuig. La seva paraula no tenia l’acolliment que es podia esperar. Entre els seus seguidors més propers es començava a despertar el desànim i la desconfiança. Valia la pena continuar treballant amb Jesús? No era tot allò una utopia impossible?
Jesús els va dir el que pensava. Els va explicar la paràbola d’un sembrador per fer-los veure el realisme amb què treballava i la fe indestructible que l’animava. Totes dues coses. Hi ha, certament, un treball infructuós que es pot perdre, però el projecte final de Déu no fracassarà. No es pot cedir al desànim. Cal continuar sembrant. Al final hi haurà collita abundant.
Els qui escoltaven la paràbola sabien que parlava de si mateix. Així era Jesús. Sembrava la seva paraula a qualsevol lloc on veia alguna esperança que pogués germinar. Sembrava gestos de bondat i misericòrdia fins i tot en els ambients més insospitats: entre gent molt allunyada de la religió.
Jesús sembrava amb el realisme i la confiança d’un pagès de Galilea. Tots sabien que la sembra es perdria en més d’un lloc en aquelles terres tan desiguals. Però això no descoratjava ningú: cap pagès deixava per això de sembrar. L’important era la collita final. Una cosa semblant passa amb el regne de Déu. No falten obstacles i resistències, però la força de Déu donarà fruit. Seria absurd deixar de sembrar.
A l’Església de Jesús no necessitem recol•lectors. El que ens toca no és collir èxits, conquerir el carrer, dominar la societat, omplir les esglésies, imposar la nostra fe religiosa. El que ens cal són sembradors. Seguidors i seguidores de Jesús que sembrin per on passin paraules d’esperança i gestos de compassió.
Aquesta és la conversió que hem de promoure avui entre nosaltres: anar passant de l’obsessió per «collir» a la pacient tasca de «sembrar». Jesús ens va deixar en herència la paràbola del sembrador, no la del recol•lector.

Del comentari de José Antonio Pagola

14/07/2023

JORDI LLISTERRI –CR | Un bon nomenament però una sorpresa majúscula. Aquest dijous a les 12 del migdia la Santa Seu ha anunciat oficialment el nomenament de Sergi Gordo, fins ara bisbe auxiliar de Barcelona, com a nou bisbe de Tortosa. El bisbe electe prendrà possessió del càrrec el dissabte,...

21/05/2023

Solemnitat de l'ASCENSIÓ: «Jo sóc amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món».

16/04/2023

DIUMENGE II DE PASQUA
"Feliços els qui creuran sense haver vist"
(Jn 20, 19-31)

01/04/2023

Les celebracions comencen amb la benedicció dels Rams al pati de l’església