16/12/2022
Diumenge IV d’Advent, A; 17 de desembre del 2022
Sant Josep
Hi ha personatges el protagonisme dels quals, si bé són necessaris, arriben a ser tan silenciosos que gairebé són invisibles. Pels nostres dies en què el que compta és la imatge més que el contingut, encara és més desconcertant. Sant Josep n’és un exemple. Si el sí de Maria fa realitat l’encarnació de Déu, el sí de Josep fa que Jesús sigui descendent de David, el messies esperat en qui es compleix el que havien anunciat els profetes. I l’amor dels esposos manifesta l’embolcall en què Jesús es fa present al món.
Sant Josep segueix la llei i la tradició. Havent contret matrimoni segons la llei, i encara no consumat, es troba amb la dona embarassada. Un escàndol, un entrebanc gruixut. Si Josep hagués estat fanàtic insensible hauria repudiat públicament Maria. Déu també va escollir Josep com a pare de Jesús i Josep també va haver de donar el seu sí a l’Àngel. Des de l’inici el projecte de Jesús passa per demanar la col·laboració de cada un de nosaltres. Es fa pobre per fer-nos necessaris.
Neix en una situació d’angoixa i dificultat per encarnar-se en un món ple d’entrebancs.
Molts demanen un món sense problemes que no els incomodi la seva consciència benestant. Es permeten des del seu orgull de persones de “bé” malparlar de Déu o el que és pitjor prescindir de la seva existència.
L’obra més perfecta de la creació, feta a imatge i semblança seva, l’home, creat lliure, és capaç de provocar injustícies i lleis injustes. Maria, segons la llei, hauria estat lapidada. Déu s’encarna, es fa home, enmig de les nostres lleis injustes, en els entrebancs de la vida demanant la nostra col·laboració. Ens vol fer partícips de la nova creació que comença en Jesús.
Josep és model de resposta al projecte de Déu. No té por d’acollir Maria a casa seva. Des de l’inici és col·laborador del naixement de Jesús.
Com Maria i Jesús mateix, tots tres, aniran descobrint el camí a seguir. A tots tres els tocarà renunciar a seguretats humanes.
L’àngel en somnis ens parla, també a nosaltres, amb la veu de la consciència, en el silenci de la pregària... Cal que ens deixem guiar, disposats a fer la voluntat de Déu. No parla al fanàtic, creient o no creient, ni al prepotent. Josep actua de bon cor perquè és humil i valent. Al fanàtic, crèdul o ateu, li calen seguretats, perquè en el fons és feble.
Si per la Immaculada ens fixaven en Maria, aquest diumenge la litúrgia ens fa mirar cap a Josep. Falta el Nen, esperem-lo com la sagrada parella.
Escrito de mosén Alfons Gea ,rector de nuestra parroquia
´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´
Diumenge IV d'Advent, A; 17 de desembre del 2022
Sant Josep
Hi ha personatges el protagonisme dels quals, si bé són necessaris, arriben a ser tan silenciosos que gairebé són invisibles. Pels nostres dies en què el que compta és la imatge més que el contingut, encara és més desconcertant. Sant Josep n'és un exemple. Si el sí de Maria fa realitat l’encarnació de Déu, el sí de Josep fa que Jesús sigui descendent de David, el messies esperat en qui es compleix el que havien anunciat els profets. I l´amor dels esposos manifesta l´embolcall en què Jesús es fa present al món.
Sant Josep segueix la llei i la tradició. Havent contret matrimoni segons la llei, i encara no consumat, es troba amb la dona embarassada. Un escàndol, un obstacle gruixut. Si el Josep hagués estat fanàtic insensible hauria repudiat públicament la Maria. Déu també va escollir Josep com a pare de Jesús i Josep també va haver de donar el seu sí a l’Àngel. Des de l’inici el projecte de Jesús passa per demanar la col·laboració de cadascun de nosaltres. És fa pobre per fer-nos necessaris.
Neix en una situació d’angoixa i dificultat per encarnar-se en un món ple d’entrebancs.
Molts demanen un món sense problemes que no els incomodi la seva consciència benestant. Es permeten des del seu orgull de persones de “bé” malparlar de Déu o el que és peor prescindir de la seva existència.
L´obra més perfecta de la creació, feta a imatge i semblança seva, l´home, creat lliure, és capaç de provocar injustícies i lleis injustes. La Maria, segons la llei, hauria estat lapidada. Déu s’encarna, és fa home, enmig de les nostres lleis injustes, als obstacles de la vida demanant la nostra col·laboració. Ens vol fer partícips de la nova creació que comença a Jesús.
Josep és model de resposta al projecte de Déu. No te per acollir Maria a casa seva. Des de l’inici és col·laborador del naixement de Jesús.
Com Maria i Jesús mateix, tots tres, aniran descobrint el camí a seguir. A tots tres els tocarà renunciar a seguretats humanes.
L´àngel en somnis ens parla, també a nosaltres, amb la veu de la consciència, en el silenci de la pregària... Cal que ens deixem guiar, disposats a fer la voluntat de Déu. No parla al fanàtic, creient o no creient, ni al prepotent. En Josep actua de bon cor perquè és humil i valent. Al fanàtic, crèdul o ateu, li calen seguretats, perquè al fons és feble.
Si per la Immaculada ens fixaven a Maria, aquest diumenge la litúrgia ens fa mirar cap a Josep. Falta el Nen, esperem-ho com la sagrada parella.
Escrit de mosén Alfons Gea, rector de la nostre parroquia
