05/01/2024
BAPTISME DEL SENYOR (Mc 1,7-11)
1. L’evangeli d’avui ens mostra Jesús en un moment clau de la seva vida. Quan tenia uns trenta anys deixa la vida tranquil·la i la seguretat de Natzaret i es llança a l’aventura. No és una decisió presa a la lleugera. Durant molts anys s’hi ha anat preparant. L’ha ajudat a fer-ho el clima de pregària, de servei i d’estimació que regna a casa seva. Per això, en aquest moment és un home fort, capaç de prendre decisions madures, capaç de seguir el camí que li demana el seu Pare del cel.
2. També en la nostra vida hi ha certs moments clau, que suposen un canvi important, una reorientació global del nostre camí. Per exemple, quan comencem a treballar o quan entrem a la universitat, quan ens casem, entrem al seminari o ens fem religiosos, o quan som pares per primera vegada, o quan ens arriba la jubilació... ¿M’he preocupat mai per a saber a què em crida el Senyor i quin és l’estil de vida que em demana?
Seria llàstima que en comptes de portar conscientment el timó de la meva vida, en comptes de ser el constructor de la meva història, em deixés portar per impulsos irreflexius, que empetiteixen els meushoritzons. ¿Sabem fer silenci interior, com Jesús, per sentir la veu de Déu, que m’estima i em crida a seguir el camí de l’Evangeli, l’únic que porta a la felicitat?
3. La primera lectura ens ha fet veure quina és la situació de molts homes i dones: estan assedegats de felicitat, però la van a buscar allà on no és. Per això els diu el Senyor, a través del profeta Isaïes: «Per què perdeu els diners comprant un pa que no alimenta i malgasteu els vostres guanys en menjars que no satisfan?». Fem-nos una pregunta: en què gastem el nostre temps, les nostres energies, els nostres recursos, la nostra vida? Els guanys que n’obtenim, realment valen la pena?
El Senyor, en la primera lectura, ens fa una proposta molt clara: «Veniu a mi i us saciareu de vida». Jesús és l’únic que ens pot saciar d’aquesta vida i d’aquesta felicitat, l’únic que ens pot ensenyar el camí per a aconseguir-ho.
El gest impressionant de fer-se batejar com un pecador més ens fa veure que vol compartir la nostra vida fent-se igual a nosaltres. Per això podem estar segurs que sempre ens comprendrà quan li parlem dels nostres problemes. Perquè ell ha recorregut el mateix camí que fem nosaltres: ha experimentat angoixa, inseguretat, por, incomprensions..., com també il·lusions, esperances, decepcions. Tot. Confio en el Senyor?
4. I una darrera cosa. Tots nosaltres estem batejats. Tots portem dins el mateix Esperit de Jesús, que ens impulsa a fer present la bondat de Déu per allà on anem vivint. Però fem-nos una pregunta molt sincera: se n’adonen els altres? Seria llàstima que l’únic comprovant del nostre baptisme fos la inscripció que van fer els nostres pares al registre parroquial. Seria realment trist. És la nostra vida, és el nostre comportament, són les nostres actituds, allò que ha de testificar que estem batejats, que som un nou Jesús. Realment és així?
I no oblidem que, si vivim així, també sentirem la veu de Déu Pare que ens diu com a Jesús: «Ets el meu fill, el meu estimat, en tu m’he complagut». Val la pena que, sobretot en els moments difícils, deixem que ressonin en el nostre cor aquestes paraules. Ens faran bé. Ens portaran serenor i ens donaran impuls per a tirar endavant, malgrat tot!
Reflexionem-hi!
Mn. Segimon García Ramiro
