Parròquia Sant Josep Mataró

Parròquia Sant Josep Mataró Rector: Mn. Jaime Moyá Querejeta
Rectoria: c/ Sant Josep, 5
Temple parroquial: c/ Sant Josep, 7
Loc

Avisos cap de setmana del 13 i 14 de gener de 2024
13/01/2024

Avisos cap de setmana del 13 i 14 de gener de 2024

10/01/2024

Mirant el Text - Josep Ma Solà
Escola de Teologia del Maresme

Comentari a l'evangeli - Cicle B
2n Dg de durant l'any 14/01/2023

L’AUTOR QUE JESÚS ESTIMAVA

Comentari a l’evangeli del diumenge 2on durant l’any. B
Són poques les oportunitats que la litúrgia ens ofereix de poder llegir fragments de l’evangeli de Joan. Aquest diumenge n’és un i llegim l’episodi on deixebles de Joan Baptista coneixen Jesús i comencen a ser deixebles seus.

Durant molts anys es considerà que el quart evangeli era l’obra de Joan, un dels fills de Zebedeu que formà part del col·lectiu dels dotze deixebles, a la vegada s’identificà aquest Joan amb la persona del deixeble estimat que apareix a Joan . Estudis especialitzats van descartar aquesta hipòtesi. També sembla poc probable que l’autor de l’obra joànica fos l’ancià que apareix a 2 i 3Jn. El més probable, doncs, és que Joan fill de Zebedeu, el deixeble estimat i l’ancià de la 2a i 3a carta siguin persones diferents.

Qui és doncs l’autor de quart evangeli? La hipòtesi considerada com a més probable es pot sintetitzar de la manera següent: el nom de «deixeble estimat» correspon a un deixeble de Jesús que no formava part del grup dels Dotze. Hauria nascut a Judea, possiblement de classe social benestant, seguidor molt proper a Jesús; aquest deixeble esdevingué, després de la mort i resurrecció del Senyor, l’iniciador d’una predicació i d’una interpretació originals i molt profundes de la vida i l’obra de Jesús. Des de Palestina passà a Àsia Menor, a Efes, on fundà un moviment d’evangelització i esdevingué el cap de l’anomenada escola joànica, durant molts d’anys. Un membre d’aquesta escola seria l’autor de l’evangeli, les cartes i l’Apocalipsi de Joan. Els seguidors del “deixeble estimat” serien els que li van donar l’apel·latiu de «deixeble estimat», i feren que aparegués com a personatge molt proper a Jesús en la darrera redacció de l’Evangeli.

Els versets 35-42 que llegim avui atorguen diversos títols a Jesús, fruit d’una desenvolupada Cristologia. Joan el Baptista anomena a Jesús l’anyell de Déu (vv. 29, 36). Els deixebles de Joan anomenen Jesús Rabí (v. 38). Andreu l'anomena el Messies (v. 41).

L’anyell de Déu, ens fa pensar en l’anyell pasqual, la sang del qual va salvar els israelites de la mort i va preparar el camí per al seu alliberament d'Egipte (Èxode. 12). Una de les idees més importants de l'Evangeli de Joan és el motiu de la Pasqua que té un pes teològic en tot l'Evangeli. L’anyell pasqual estaria en la ment de l'evangelista mentre escriu això. En el judaisme, l’anyell pasqual no es veia com un sacrifici pel pecat, però la primerenca església aviat ho va interpretar així. (1 Cor. 5,7-8). A més, en el quart Evangeli la crucifixió de Jesús està connectada a la matança de l’anyell de la Pasqua. El migdia, l’hora sisena quan Jesús es crucificat era l’hora que en el temple es mataven els anyells pel sacrifici de Pasqua (Jn 19,14). L’evangelista connecta les cames de Jesús, sense trencar-se durant la crucifixió, (19:33) amb Èxode 12:46, que diu que no s’ha de trencar cap os a l’anyell Pasqual.

També cal pensar en l’anyell proporcionat a Abraham per ser sacrificat en lloc d'Isaac (Gen. 22:8-13). I també amb el Servent del Senyor que en els cants del segon llibre d’Isaïes és comparat a un anyell que el porten a matar (Is 53,7).

Dos deixebles anomenen Jesús “Rabí”. L’evangelista en dona la traducció “mestre” indicant en quin sentit cal interpretar el terme. Els rabins eren els experts en la Llei i la comunitat joànica que havia estat expulsada de la sinagoga (Jn 9,22) no tindria massa bones relacions amb els rabins. Els rabins, però, tenien els seus grups de deixebles i per això eren mestres. Els seus alumnes els deien “el meu gran” que és la traducció exacta de “Rabí”. Jesús en tant que té un grup de seguidors i deixebles i els ensenya es deixa dir “Rabí” (1,49; 3,2; 4,31; 6,25; 9,2; 11,8).

L’evangeli de Joan proclama la messianitat de Jesús des del començament del seu evangeli. No com Marc que, a part del títol, amaga la condició messiànica de Jesús fins a la proclamació solemne davant el Sanedrí (Mc 14,62). Joan ho fa ja en pròleg i ara Andreu i Simó l’anomenen Messies. L’esperança messiànica que l’autor de l’evangeli descriu encertadament a 7,41-42: “Ès el messies?” queda confirmada de bon començament en l’evangeli. Jesús és el Messies esperat que havia de venir al món.

10/01/2024

Leyendo el Texto - Josep Ma Solà
Escuela de Teología del Maresme

Comentario al evangelio - 2º Domingo del tiempo ordinario
Ciclo B - 14/01/2023

El AUTOR QUE JESÚS AMABA

Son pocas las oportunidades que la liturgia nos ofrece de poder leer fragmentos del evangelio de Juan. Este domingo es uno y leemos el episodio donde discípulos de Juan Bautista conocen a Jesús y empiezan a ser discípulos suyos.

Durante muchos años se consideró que el cuarto evangelio era la obra de Juan, uno de los hijos de Zebedeo que formó parte del colectivo de los doce discípulos, a la vez se identificó este Juan con la persona del discípulo amado que aparece en evangelio de Juan. Estudios especializados descartaron esta hipótesis. También parece poco probable que el autor de la obra joánica fuera el anciano que aparece a 2 i 3Jn. Lo más probable, pues, es que Juan hijo de Zebedeo, el discípulo amado y el anciano de la 2ª i 3.ª carta de Juan sean personas diferentes.

Quién es pues el autor de cuarto evangelio? La hipótesis considerada como más probable se puede sintetizar de la manera siguiente: el nombre de «discípulo amado» corresponde a un discípulo de Jesús que no formaba parte del grupo de los Doce. Habría nacido en Judea, posiblemente de clase social acomodada, seguidor muy próximo a Jesús; este discípulo llegó a ser , después de la muerte y resurrección del Señor, el iniciador de una predicación y de una interpretación originales y muy profundas de la vida y la obra de Jesús. Desde Palestina pasó a Asia Menor, en Éfeso, donde fundó un movimiento de evangelización y llegó a ser el líder de la llamada escuela joánica, durante muchos de años. Un miembro de esta escuela sería el autor del evangelio, las cartas y el Apocalipsis de Juan. Los seguidores del “discípulo amado” serían los que le dieron el apelativo de «discípulo amado», e hicieron que apareciera como personaje muy próximo a Jesús en la última redacción del Evangelio.

Los versículos 35-42 que leemos hoy otorgan varios títulos a Jesús, fruto de una desarrollada Cristología. Juan el Bautista denomina a Jesús el cordero de Dios (vv. 29, 36). Los discípulos de Juan denominan Jesús Rabí (v. 38). Andrés lo llaman el Mesías (v. 41).

El cordero de Dios, nos hace pensar en el cordero pascual, la sangre del cual salvó a los israelitas de la muerte y preparó el camino para su liberación de Egipto (Éxodo. 12). Una de las ideas más importantes del Evangelio de Juan es el motivo de la Pascua que tiene un peso teológico en todo el Evangelio. El cordero pascual estaría en la mente del evangelista mientras escribe esto. En el judaísmo, el cordero pascual no se veía como un sacrificio por el pecado, pero la temprana iglesia pronto lo interpretó así. (1 Cor 5,7-8). Además, en el cuarto Evangelio la crucifixión de Jesús está conectada con la matanza del cordero de la Pascua. El mediodía, la hora sexta, cuando Jesús es crucificado, era la hora que en el templo se mataban los corderos por el sacrificio de Pascua (Jn 19,14). El evangelista relaciona las piernas de Jesús, sin romperse durante la crucifixión, (19:33) con Éxodo 12:46, que dice que no se tiene que romper ningún hueso al cordero Pasqual.

También hay que pensar en el cordero proporcionado a Abraham para ser sacrificado en lugar de Isaac (Gn 22:8-13). Y también con el Sirviente del Señor que en los cantos del segundo libro de Isaías es comparado a un cordero que lo llevan a matar (Is 53,7).

Dos discípulos llaman a Jesús “Rabí”. El evangelista nos da la traducción “maestro” indicando en qué sentido hay que interpretar el término. Los rabinos eran los expertos en la Ley y la comunidad joánica que había sido expulsada de la sinagoga (Jn 9,22) no tendría demasiado buenas relaciones con los rabinos. Los rabinos, pero, tenían sus grupos de discípulos y por eso eran maestros. Sus alumnos les llamaban “mi grande” que es la traducción exacta de “Rabino”. Jesús en cuanto que tiene un grupo de seguidores y discípulos y los enseña se deja llamar “Rabino” (1,49; 3,2; 4,31; 6,25; 9,2; 11,8).

El evangelio de Juan proclama la mesianidad de Jesús desde el comienzo de su evangelio. No como Marcos que, aparte del título, esconde la condición mesiánica de Jesús hasta la proclamación solemne ante el Sanedrín (Mc 14,62). Juan lo hace ya en prólogo y ahora Andrés y Simón lo llaman Mesías. La esperanza mesiánica que el autor del evangelio describe acertadamente en 7,41-42: “Ès el mesías?” queda confirmada desde el comienzo de su evangelio. Jesús es el Mesías esperado que tenía que venir al mundo.

El Papa Francesc demana resar «pel do de la diversitat a l’Església»
10/01/2024

El Papa Francesc demana resar «pel do de la diversitat a l’Església»

«Per avançar en el camí de la fe necessitem el diàleg ecumènic amb els germans i germanes de les altres confessions»

Avisos - Cap de setmana 6 i 7 de gener de 2024
06/01/2024

Avisos - Cap de setmana 6 i 7 de gener de 2024

El Consell de la Parròquia ha volgut proclamar el lema "Jesucrist, eix de la nostra vida", amb motiu de la nostra festa ...
05/01/2024

El Consell de la Parròquia ha volgut proclamar el lema "Jesucrist, eix de la nostra vida", amb motiu de la nostra festa de l'Epifania del Senyor. "Epifania" equival a "Manifestació".
Volem manifestar, en definitiva, que allà on sigui i amb qui sigui, Jesús és el centre de la nostra manera de ser i d'actuar.
Tot plegat encaixa perfectament amb els darrer dels objectius del Pla Pastoral "Sortim!" propi del Bisbat.

https://esglesia.barcelona/sortim-pla-pastoral/

Bona festa dels Reis!

05/01/2024

Mirant el Text - Josep Ma Solà
Escola de Teologia del Maresme

Comentari a la 2ª lectura de la festivitat de l'Epifania del Senyor

TANT ELS JUEUS COM ELS GENTILS
Comentari a la segona lectura de la Festivitat de l’Epifania del Senyor.

“M’ha fet conèixer el seu designi” La paraula grega traduïda per designi és la paraula “mysterion”. És una paraula rica de contingut; en el món profà i pagà es refereix als secrets religiosos, confiats només als iniciats amb el deure de no ser comunicats per ells als mortals comuns. En l’Escriptura té diferents significats. En un primer nivell de significat “mysterion” faria referència a les coses ocultes o secretes, no obvies per l’enteniment”, és el sentit que té a 1Co 13,2 i 14,2. Aprofundint en el seu significat “mysterion” fa referència al pla de Déu de proporcionar la salvació als homes a través de Crist, que abans estava amagat però ara es revela, és el sentit que trobem a Rm 16,25-26. En els sinòptics trobem el terme quan Jesús diu als deixebles que els ha estat donat de conèixer els designis secrets del Regne de Déu (Mt 13,11; Mc 4,11; Lc 8,10).

En el text que comentem avui (Ef 3,2-3a.5-6) el terme “mysterion” es refereix al propòsit de Déu d’afavorir també els gentils amb la salvació a través de Crist. En el càntic de lloança al Senyor del capítol primer l’autor de la carta ja parla del “mysterion”: “Ens ha fet conèixer el seu designi secret, la decisió que havia pres per executar-la en la plenitud dels temps: Ha volgut unir en el Crist totes les coses, tant les del cel com les de la terra” (Ef 1,9). El text mostra una voluntat de salvació universal per part de Déu i aquesta universalitat vol dir que en la salvació hi son inclosos tant els jueus com els gentils o pagans. Aquest tema l’autor de la carta l’exposa detalladament a la segona part del capítol segon que precedeix el text que llegim avui. “De dos pobles n’ha fet un de sol destruint el mur que els separava” (2,14). “Allò que els feia enemics: la Llei amb els seus manaments i preceptes. Així ha posat pau entre tots dos pobles i, en ell, n’ha creat un de sol la nova humanitat” (2,15). Quan en el verset 6 del nostre text dirà que “tots el pobles tenen part en la mateixa herència, formen un mateix cos i comparteixen la mateixa promesa” no fa altra cosa que referir-se a la separació existent entre jueus i pagans que ha quedat desfeta desprès de la mort i resurrecció alliberadores de Jesús.

El problema de les relacions entre jueus i pagans cristines ve dels mateixos inicis de la vida de les primeres comunitats cristianes. Fins la destrucció de Jerusalem durant la guerra del 66-70 la qui portava la veu cantant pel que fa a les directrius de la vida de les comunitats fou la comunitat de Jerusalem de parla hebrea i influenciada per les tradicions judaiques. El primer conflicte s’esdevingué amb els dirigents de la comunitat de llengua grega formada per conversos que havien anat a Jerusalem en motiu de les peregrinacions o simplement perquè vivien a Jerusalem i sabien grec. El conflicte es resolgué amb el reconeixement dels set dirigents dels cristians de parla grega (Ac 6,1-7).

La mort d’Esteve i la guerra del 66-70 provocà una fugida de Jerusalem de molts creients. Hi hagué una escampada (Ac 8,2) i alguns anaren a parar a Antioquia. Allà predicaven als pagans i batejaven sense passar prèviament pel judaisme. Davant d’això alguns de Jerusalem anaren a Antioquia per exigir la circumcisió als nous creients per ser salvats. Pau i Bernabé anaren a Jerusalem per resoldre el conflicte i s’acordà recomanar als pagans convertits la pràctica d’algunes prescripcions jueves (Ac 15).

Es trigà bastant de temps a resoldre el reconeixement dels pagans convertits pel que fa a la igualtat amb els creients provinents del judaisme. La carta als Efesis representa un pas endavant respecte a l’argumentació del llibre dels Fets dels Apòstols. En aquest llibre sembla que s’arriba a un acord de convivència mentre Efesis va més enllà i apunta als drets fonamentals dels pagans, drets equiparables en dignitat als de l’Israel històric que en el nostre text estan expressats pels termes herència i promesa. Efesis no pensa en cap acord, argumenta que la unitat de jueus i pagans prové d’un projecte de Déu que preveu la unitat de tot en Crist.

05/01/2024

Leyendo el Texto - Josep Ma Solà
Escuela de Teología del Maresme
Comentario a la 2ª lectura de la festividad de la Epifanía del Señor

TANTO LOS JUDÍOS COMO LOS GENTILES

“Me ha hecho conocer su designio” La palabra griega traducida por designio es la palabra “mysterion”. Es una palabra rica de contenido; en el mundo profano y pagano se refiere a los secretos religiosos, confiados solo a los iniciados con el deber de no ser comunicados por ellos a los mortales comunes. En la Escritura tiene diferentes significados. En un primer nivel de significado “mysterion” haría referencia a las cosas ocultas o secretas, no obvias para el entendimiento”, es el sentido que tiene en 1Co 13,2 y 14,2. Profundizando en su significado “mysterion” hace referencia al plan de Dios de proporcionar la salvación a los hombres a través de Cristo, que antes estaba escondido pero ahora se ha revelado, es el sentido que encontramos en Rm 16,25-26. En los sinópticos encontramos el término cuando Jesús dice a los discípulos que les ha sido dado de conocer los designios secretos del Reino de Dios (Mt 13,11; Mc 4,11; Lc 8,10).

En el texto que comentamos hoy ( Ef 3,2-3a.5-6) el término “mysterion” se refiere al propósito de Dios de favorecer también a los gentiles con la salvación a través de Cristo. En el cántico de alabanza al Señor del capítulo primero el autor de la carta ya habla del “mysterion”: “Nos ha hecho conocer su designio secreto, la decisión que había tomado para ejecutarla en la plenitud de los tiempos: Ha querido unir en Cristo todas las cosas, tanto las del cielo como las de la tierra” (Ef 1,9). El texto muestra una voluntad de salvación universal por parte de Dios y esta universalidad quiere decir que en la salvación están incluidos tanto los judíos como los gentiles o paganos. Este tema el autor de la carta lo expone en detalle en la segunda parte del capítulo segundo que precede al texto que leemos hoy. “De dos pueblos ha hecho uno solo destruyendo el muro que los separaba” (2,14). “Aquello que los hacía enemigos: la Ley con sus mandamientos y preceptos. Así ha puesto paz entre ambos pueblos y, en él, ha creado uno solo la nueva humanidad” (2,15). Cuando en el versículo 6 de nuestro texto dirá que “todos los pueblos tienen parte en la misma herencia, forman un mismo cuerpo y comparten la misma promesa” no hace otra cosa que referirse a la separación existente entre judíos y paganos que ha quedado destruida después de la muerte y resurrección liberadoras de Jesús.

El problema de las relaciones entre judíos y paganos cristines viene de los mismos inicios de la vida de las primeras comunidades cristianas. Hasta la destrucción de Jerusalén durante la guerra del 66-70 quien llevaba la voz cantante en cuanto a las directrices de la vida de las comunidades fue la comunidad de Jerusalén de habla hebrea e influenciada por las tradiciones judaicas. El primer conflicto aconteció con los dirigentes de la comunidad de lengua griega formada por conversos que habían ido a Jerusalén con motivo de las peregrinaciones o simplemente porque vivían en Jerusalén y sabían griego. El conflicto se resolvió con el reconocimiento de los siete dirigentes de los cristianos de habla griega (Ac 6,1-7).

La muerte de Esteban y la guerra del 66-70 provocó una fuga de Jerusalén de muchos creyentes. hubo una dispersión (Ac 8,2) y algunos fueron a parar en Antioquía. Allá predicaban a los paganos y bautizaban sin pasar previamente por el judaísmo. Ante esto algunos de Jerusalén fueron a Antioquía para exigir la circuncisión a los nuevos creyentes como condición para ser salvados. Pablo y Bernabé fueron a Jerusalén para resolver el conflicto y se acordó recomendar a los paganos convertidos la práctica de algunas prescripciones judías (Ac 15).

Se tardó bastante de tiempo a resolver el reconocimiento de los paganos convertidos por lo que respecta a la igualdad con los creyentes provenientes del judaísmo. La carta a los Efesios representa un paso adelante respecto a la argumentación del libro de los Hechos de los Apóstoles. En este libro parece que se llega a un acuerdo de convivencia mientras Efesios va más allá y apunta a los derechos fundamentales de los paganos, derechos equiparables en dignidad a los del Israel histórico que en nuestro texto están expresados por los términos herencia y promesa. Efesios no piensa en ningún acuerdo, argumenta que la unidad de judíos y paganos proviene de un proyecto de Dios que prevé la unidad de todo en Cristo.

05/01/2024

BAPTISME DEL SENYOR (Mc 1,7-11)

1. L’evangeli d’avui ens mostra Jesús en un moment clau de la seva vida. Quan tenia uns trenta anys deixa la vida tranquil·la i la seguretat de Natzaret i es llança a l’aventura. No és una decisió presa a la lleugera. Durant molts anys s’hi ha anat preparant. L’ha ajudat a fer-ho el clima de pregària, de servei i d’estimació que regna a casa seva. Per això, en aquest moment és un home fort, capaç de prendre decisions madures, capaç de seguir el camí que li demana el seu Pare del cel.

2. També en la nostra vida hi ha certs moments clau, que suposen un canvi important, una reorientació global del nostre camí. Per exemple, quan comencem a treballar o quan entrem a la universitat, quan ens casem, entrem al seminari o ens fem religiosos, o quan som pares per primera vegada, o quan ens arriba la jubilació... ¿M’he preocupat mai per a saber a què em crida el Senyor i quin és l’estil de vida que em demana?
Seria llàstima que en comptes de portar conscientment el timó de la meva vida, en comptes de ser el constructor de la meva història, em deixés portar per impulsos irreflexius, que empetiteixen els meushoritzons. ¿Sabem fer silenci interior, com Jesús, per sentir la veu de Déu, que m’estima i em crida a seguir el camí de l’Evangeli, l’únic que porta a la felicitat?

3. La primera lectura ens ha fet veure quina és la situació de molts homes i dones: estan assedegats de felicitat, però la van a buscar allà on no és. Per això els diu el Senyor, a través del profeta Isaïes: «Per què perdeu els diners comprant un pa que no alimenta i malgasteu els vostres guanys en menjars que no satisfan?». Fem-nos una pregunta: en què gastem el nostre temps, les nostres energies, els nostres recursos, la nostra vida? Els guanys que n’obtenim, realment valen la pena?
El Senyor, en la primera lectura, ens fa una proposta molt clara: «Veniu a mi i us saciareu de vida». Jesús és l’únic que ens pot saciar d’aquesta vida i d’aquesta felicitat, l’únic que ens pot ensenyar el camí per a aconseguir-ho.
El gest impressionant de fer-se batejar com un pecador més ens fa veure que vol compartir la nostra vida fent-se igual a nosaltres. Per això podem estar segurs que sempre ens comprendrà quan li parlem dels nostres problemes. Perquè ell ha recorregut el mateix camí que fem nosaltres: ha experimentat angoixa, inseguretat, por, incomprensions..., com també il·lusions, esperances, decepcions. Tot. Confio en el Senyor?

4. I una darrera cosa. Tots nosaltres estem batejats. Tots portem dins el mateix Esperit de Jesús, que ens impulsa a fer present la bondat de Déu per allà on anem vivint. Però fem-nos una pregunta molt sincera: se n’adonen els altres? Seria llàstima que l’únic comprovant del nostre baptisme fos la inscripció que van fer els nostres pares al registre parroquial. Seria realment trist. És la nostra vida, és el nostre comportament, són les nostres actituds, allò que ha de testificar que estem batejats, que som un nou Jesús. Realment és així?
I no oblidem que, si vivim així, també sentirem la veu de Déu Pare que ens diu com a Jesús: «Ets el meu fill, el meu estimat, en tu m’he complagut». Val la pena que, sobretot en els moments difícils, deixem que ressonin en el nostre cor aquestes paraules. Ens faran bé. Ens portaran serenor i ens donaran impuls per a tirar endavant, malgrat tot!

Reflexionem-hi!

Mn. Segimon García Ramiro

100 anys d’Institució Teresiana
05/01/2024

100 anys d’Institució Teresiana

Pilar Sánchez i Carolina Ramírez parlen de la vigència del missatge del fundador Pedro Poveda avui dia

Dirección

Calle Sant Josep Nº 7
Mataró
08302

Horario de Apertura

Lunes 08:30 - 13:00
17:00 - 20:00
Martes 08:30 - 13:00
17:00 - 20:00
Miércoles 08:30 - 13:00
17:00 - 20:00
Jueves 08:30 - 13:00
17:00 - 20:00
Viernes 08:30 - 13:00
17:00 - 20:00
Sábado 08:30 - 13:00
19:00 - 21:00
Domingo 08:30 - 13:00
19:00 - 21:00

Teléfono

+34937553196

Notificaciones

Sé el primero en enterarse y déjanos enviarle un correo electrónico cuando Parròquia Sant Josep Mataró publique noticias y promociones. Su dirección de correo electrónico no se utilizará para ningún otro fin, y puede darse de baja en cualquier momento.

Contacto El Lugar De Culto

Enviar un mensaje a Parròquia Sant Josep Mataró:

Compartir

Categoría