19/04/2026
DIUMENGE III de PASQUA
HEM DE RECORDAR MÉS JESÚS
El relat dels deixebles d’Emmaús ens descriu l’experiència viscuda per dos seguidors de Jesús mentre caminen des de Jerusalem cap al petit llogaret d’Emmaús, a vuit quilòmetres de distància de la capital. El narrador ho fa amb tal mestratge que ens ajuda a revifar també avui la nostra fe en Crist ressuscitat.
Dos deixebles de Jesús s’allunyen de Jerusalem abandonant el grup de seguidors que s’hi ha anat formant. Mort Jesús, el grup es va desfent. Sense ell no té sentit continuar reunits. El somni s’ha esvaït. En morir Jesús mor també l’esperança que havia despertat als seus cors. No passa alguna cosa semblant a les nostres comunitats? No deixem morir la fe en Jesús?
Aquests deixebles, però, continuen parlant de Jesús. No el poden oblidar. Comenten el que ha passat. Intenten buscar algun sentit al que han viscut amb ell. «Mentre conversaven i discutien, Jesús mateix se’ls va acostar i es posà a caminar amb ells.» És el primer gest del Ressuscitat. Els deixebles no són capaços de reconèixer-lo, però Jesús ja és present caminant amb ells. No camina també avui Jesús veladament al costat de tants creients que abandonen l’Església però que encara el recorden?
La intenció del narrador és clara: Jesús s’acosta quan els deixebles el recorden i en parlen. Es fa present allà on es comenta el seu Evangeli, on hi ha interès pel eu missatge, on es conversa sobre el seu estil de vida i el seu projecte. No és Jesús tan absent entre nosaltres perquè en parlem poc?
Jesús està interessat a conversar amb ells: «Què és això que comenteu entre vosaltres tot caminant?» No s’imposa revelant-los la seva identitat. Els demana que continuïn explicant la seva experiència. Conversant-hi aniran descobrint la seva ceguesa. Se’ls obriran els ulls quan, guiats per la seva paraula, facin un recorregut interior. És així. Si a l’Església parlem més de Jesús i hi conversem més, la nostra fe es revifarà.
Els deixebles li parlen de les seves expectatives i decepcions; Jesús els ajuda a endinsar-se en la identitat del Messies crucificat. El cor dels deixebles comença a abrusar-se; senten necessitat que aquell «desconegut» es quedi amb ells. En celebrar el sopar eucarístic se’ls obren els ulls i el reconeixen: Jesús és amb ells alimentant la seva fe!
Els cristians hem de recordar més Jesús: citar les seves paraules, comentar-ne l’estil de vida, aprofundir en el seu projecte. Hem d’obrir més els ulls de la nostra fe i descobrir-lo ple de vida a les nostres eucaristies. Jesús no és absent. Camina amb nosaltres.
Del comentari de José Antonio Pagola
