24/04/2026
Estimats germans en Jesucrist, gran Mestre,
Ahir nit, vaig ser convidat a assistir a una conferència sobre la francmaçoneria femenina, i després de molt pensar sobre aquest fet, no he volgut marxar a dormir sense fer aquesta reflexió:
La diferència entre el camí del Templer i el del francmaçó esdevé una qüestió de fidelitat a l'origen de la recerca de la Llum veritable.
Els motius pels quals el nostre temps ha de romandre consagrat exclusivament a Jesucrist són la Resurrecció versus el Perfeccionament Humà.
Com deia Sant Agustí, el Senyor ha fet favors meravellosos ressuscitant el Crist. Per a un Templer, la vida té sentit perquè la mort ha estat vençuda per un acte diví de Gràcia. A diferència de la maçoneria que cerca un "perfeccionament" a través del coneixement humà i la raó (l'home que es construeix a si mateix, cercant la seva llum interior), el Templer reconeix que només Crist, Llum de les Nacions, és qui aixeca l'home de la seva caiguda i el sacïa de tota recerca infructuosa.
Dedicar temps a la maçoneria seria, des d'aquesta òptica, confiar més en l'esforç propi que en el "favor meravellós" que ens ha estat desvetllat en l’acte de la Resurrecció.
Sant Pau ens convida a reafirmar les nostres obres, en la lloança unànime (Ap 19, 5) i ens crida a lloar el Déu concret, el Crist que va ser, què és i que ha de venir, a revel·lar-se "a petits i grans".
La francmaçoneria, per contra, opera sota el concepte del Gran Arquitecte de l'Univers, una figura abstracta i deliberadament ambigua per encabir totes les creences. Un Templer de l’actual segle però, no lloa una entitat abstracta, sinó una Persona viva: Jesucrist, gran Mestre.
Admetre un espai on Crist és només "un mestre més" o un símbol moral o filosòfic, és diluir la lloança que l'Apocalipsi ens recomana exigint que sigui total i exclusiva.
Jesucrist: L'únic Gran Mestre.
En la tradició dels Templers del segle XXI, l'obediència no és a una lògia o a un mestre de cerimònies humà, sinó al Salvador. El perill del mètode maçònic és aquell que divideix la veritat en "graus" i coneixements reservats; per contra, l'Evangeli ens ha estat revelat a Totes les Nacions, és una Llum pública a l’abast de tothom i per a tothom.
Dedicar la vida a Jesucrist com a únic Gran Mestre implica rebutjar qualsevol jurament o vincle que pretengui posar una altra autoritat o "secret" per sobre de la Veritat revelada a la Creu.
En conclusió, som guardians del Temple del Crist viu, no pas custodis exclusius de secrets ancestrals. Seguint el nostre carisma, defugir de la maçoneria no és només una qüestió de rebuig a les seves formes, sinó una afirmació de prioritat espiritual: per què buscar en la penombra de les lògies el que ja tenim en la claredat del missatge de Crist, en el seu amor?
El nostre servei és la defensa dels valors cristians i el testimoniatge que l'única arquitectura que importa és la del Regne dels Cels. Som guardians del Temple del Crist viu, no custodis de pedres mortes.
Jesús, oh Verb del Déu excels,
de tots els segles Redemptor,
sigueu llum de llum que brilla al cel
i feu dels homes bon Pastor. Amén.
Una abraçada en Jesucrist, gran Mestre i Salvador.
☨ Non nobis.
✠ Fra Antoni-Jordi de Fulleda,
Guardià provincial dels Templers catalans (ex-OSMTH “Catalan Branch”).
