07/09/2026
EN LA VESPRA DE LA FESTA:
8 de setembre: el naixement de Maria, aurora del Sol de justícia
Cada 8 de setembre, l’Església celebra amb goig la Nativitat de la Mare de Déu, una de les festes marianes més antigues del calendari litúrgic. A les nostres terres valencianes és, a més, una jornada en què la litúrgia i la pietat popular s’entrellacen d’una manera especialment bella: són molts els pobles que celebren estos dies les festes majors en honor de la Mare de Déu.
De Jerusalem a tota l’Església
L’origen d’esta celebració ens porta fins a Jerusalem. Una antiga tradició cristiana situà prop de la piscina de Betesda la casa de sant Joaquim i santa Anna, pares de Maria, i vinculà aquell indret amb el naixement de la Mare de Déu. Allí s’alçà un antic santuari marià, en l’emplaçament on hui es troba l’església de Santa Anna.
La tradició litúrgica relacionà el 8 de setembre amb la dedicació d’una església bastida en aquell lloc venerat. Des de Jerusalem, la festa s’estengué a Constantinoble durant el segle VI i, posteriorment, arribà a Roma, on fou incorporada a la litúrgia occidental a finals del segle VII.
Sant Pau VI es referí a esta festa com a «esperança de tot el món i aurora de la salvació». És una imatge que expressa admirablement el sentit profund de la celebració: Maria no és el sol, sinó l’aurora que n’anuncia l’arribada. Crist és el Sol de justícia.
Així ho canta la litúrgia del 8 de setembre:
«Celebrem amb goig el naixement de Maria, la Verge: d’ella ha nascut el Sol de justícia, Crist, Déu nostre».
La imatge és d’una gran bellesa: amb el naixement de Maria, la nit comença a retirar-se i la primera claror anuncia que la Llum és a prop. En ella albirem ja l’arribada de Crist, vencedor del pecat i de la mort.
Celebrar el naixement de Maria és, per tant, celebrar que Déu ja prepara, silenciosament, la vinguda del seu Fill. Abans que el món puga contemplar el Sol, Déu fa despuntar l’aurora.
Setembre, temps de Maria en terres valencianes
El calendari marià valencià florix d’una manera especial amb l’arribada de setembre. Benaguasil, Xirivella, Sueca, Algemesí, l’Alcúdia, Corbera, Oliva, Agres, Alaquàs, Alfafar, Benissanó, Chiva, Puçol, Torres Torres, Utiel i tantes altres poblacions celebren, al voltant del 8 de setembre, les seues patrones i les tradicionals Marededéus trobades.
Celebracions de l’Eucaristia, processons, ofrenes, cants, danses i altres expressions de la pietat popular, transmeses de generació en generació, manifesten una devoció profundament arrelada en la història i en la fe del poble valencià. La festa cristiana es fa així pregària, memòria compartida i encontre d’un poble amb la Mare del Senyor.
Ha nascut Maria i comença a despuntar l’aurora, perquè d’ella naixerà Crist, el Sol de justícia.
Quan els nostres pobles ixen al carrer per a acompanyar la Mare de Déu, no celebren només una tradició rebuda dels nostres majors. Confessen, amb el llenguatge senzill i profund de la pietat popular, que Déu continua fent nàixer l’esperança enmig de la nostra història.
Cada 8 de setembre, entre campanes, festa i pregària, torna a despuntar l’aurora.
