10/06/2026
Del Martirologi Romà del dia 10 de juny.
𝐁𝐞𝐚𝐭 𝐄𝐮𝐬𝐭𝐚𝐪𝐮𝐢 𝐊𝐮𝐠𝐥𝐞𝐫. O.H.
• Eustaqui Kugler, al segle Josep (Neuhaus, 15 de gener de 1867 – † Regensburg, 10 de juny de 1946) va ser un religiós profés de l’Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu. Kugler va entrar en contacte directe amb la Gestapo durant la Segona Guerra Mundial, perquè era un crític obert d'Adolf Hi**er i del règim n**i. També es va oposar a la seva aprovació de l'eutanàsia de malalts i vells i a les seves polítiques anticristianes.
• 𝑴𝒂𝒓𝒕𝒊𝒓𝒐𝒍𝒐𝒈𝒊 𝑹𝒐𝒎𝒂̀: A Regensburg, Alemanya, Beat Eustaqui Kugler, religiós de l'Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu ( † 1946).
++++++++++++++++++
Ni la por davant de la pressió n**i ni el rebuig a les persones discapacitades que es vivia al seu país, amb el Nacionalsocialisme de Hi**er, van poder apagar la intensa espiritualitat i l'amor als limitats físics que va tenir el germà Eustaqui Kugler.
El seu nom de pila era Josep. Als 16 anys, mentre treballava en una construcció, va caure d'una bastida, a l'alçada de 4 metres i va tenir una distorsió al peu i una ferida que el van fer anar coix tota la vida.
Fra Kugler va ingressar als 26 anys a l'Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu, després d'haver entrat en contacte amb aquesta comunitat durant la construcció d'un hospital a Reichenbach (Alemanya). Durant gairebé tota la seva vida religiosa va ser prior de diverses comunitats i de la seva Província religiosa, un càrrec al què era reelegit per voluntat dels mateixos membres del seu orde.
Tenia un gran sentit de la justícia i un talent per a l’organització. Sota el seu comandament hi havia 16 hospitals amb 2.500 persones assistides. El 1929 es va inaugurar un magne hospital (masculí i femení) amb la seva església a Regensburg, en honor a Sant Pius V.
Es va preocupar que s'atenguessin principalment els pobres. Va escriure els criteris per acompanyar els malalts als hospitals que es regeixen actualment. Tot i aquesta responsabilitat, passava les nits caminant pels passadissos de l'hospital vetllant per les necessitats dels malalts. “Els que treballem al camp de la discapacitat sabem que les persones s'obren només amb els que tenen el cor obert cap a elles. El germà Eustaqui Kugler va ser un gran model d'aquest enfocament”, afirma Ubli Doblinger, responsable actual de la pastoral del centre per a persones discapacitades de Reichenbach, en un vídeo editat per Max Kronawitter.
Pel postulador de la seva beatificació, fra Félix Lizaso, Kugler va viure la seva crida enmig de dos importants pilars: “Una realitat existencial profunda a la comunitat, amb una vida de fe i espiritualitat i una vida de lliurament als malalts”.
Com moltes altres ordes religiosos i la mateixa Església, els Germans de Sant Joan de Déu eren assetjats pels n**is. També ho eren els mateixos malalts que ells atenien. Molts van ser deportats ja que els n**is els consideraven un tumor per a la societat, però fra Kugler va posar tot el seu afany per salvar-los de la cambra de gas.
El 17 d'agost del 1943 hi va haver un gran bombardeig sobre Regensburg (Ratisbona). Els voltants de l'hospital, on hi havia el complex industrial Messerschmitt, van ser destruïts. En canvi, aquest centre de salut va quedar intacte. “Podem dir que aquí hi ha un sant, que ens ha salvat de la guerra i de les bombes”, deia un pastor evangèlic.
El pare Lizaso explica que un dia Hi**er va passar davant de l'hospital. Tots van córrer a treure el cap a les finestres per veure'l. El germà Kugler en canvi, no el va voler mirar i deia als seus germans, tot assenyalant-los el sagrari: “Aquí és on hi viu el nostre Fuhrer”.
“No anava mai enlloc si no era amb el rosari a la mà. Era un home molt recte. Amb esperit de pregària, de recolliment, d'humilitat”, assegura el postulador.
Va patir molt per la devastació n**i. Va suportar més de 30 interrogatoris de la Gestapo. Va ser tan gran la seva impressió que durant un d'aquests va caure desmaiat.
“A més de no delatar cap germà, ni altres persones, va mantenir un gran silenci a la seva comunitat, pel que fa als interrogatoris i al tracte rebut. Ni es va queixar ni insultar els policies” testimonia Lizaso.
Hi va haver germans que van abandonar l'Orde, enlluernats per les ideologies n**is. Això va colpejar profundament a Eustaqui. Però guardant la calma, es referia als n**is dient: “Aquests arbres no creixeran fins al cel”.
"No era una persona de grans estudis teològics, però sí d’una espiritualitat ascètica profunda, una innegable vivència mística per la seva vida interior i profunditat de fe, que acompanyava els seus actes en autèntica resposta d’amor a Déu", assegura el seu postulador.
Fra Eustaqui Kugler va morir el 1946 d'un tumor a l'estómac.
El procés de beatificació es va obrir a Ratisbona en un procés informatiu que va començar l'1 de març de 1963 i va concloure el 14 de maig de 1965. L'1 de març de 1963 va ser declarat “Servent de Déu” sota el papat de Sant Joan XXIII després que la seva causa va rebre l'aprovació oficial de la Congregació de Ritus. Un segon procés es va obrir el 4 de març de 1982 i va concloure el 12 de juny de 1984. La Congregació per a les Causes dels Sants va validar el procés a Roma el 10 d'abril de 1992.
El CCS va rebre l'expedient 𝑃𝑜𝑠𝑖𝑡𝑖𝑜 l'any 1992 i els teòlegs van aprovar la causa el 8 de juny de 2004, mentre que els mateixos CCS van aprovar la causa l'1 de febrer de 2005. El papa Benet XVI el va proclamar Venerable el 19 de desembre de 2005 després de reconèixer la seva virtut heroica.
El procés per investigar un miracle necessari per a la seva beatificació va allargar-se des del 22 de gener de 2004 fins al seu tancament el 23 de juliol de 2004. El CCS el va validar el 13 de maig de 2005, mentre que una junta mèdica va expressar l'aprovació del miracle el 14 de juny de 2007. Els teòlegs el van aprovar el 30 de juny de 2007. L'octubre de 2007 i el CCS també ho van fer el 2 de desembre de 2008 abans de portar-ho al Papa perquè l'aprovi. El pontífex va aprovar el miracle el 19 de gener de 2009.
La beatificació es va celebrar a la catedral de Ratisbona el 4 d'octubre de 2009. Benet XVI va delegar l'arquebisbe Angelo Amato per presidir la celebració en nom seu.
L’actual postulador de la causa és fra Elia Tripaldi.
