24/12/2017
IV DIUMENGE D'ADVENT.
El text del segon llibre de Samuel ens parla de David, símbol, pel poble d’Israel, de la protecció de Déu, que vol construir un signe visible de la presència de Déu: el temple. Però la reflexió de reb David, a través del profeta Natan, li fa veure que és Déu mateix el qui, per les seves accions meravelloses, farà possible que el signe de la seva presència es concrete en la descendència; li ha dit: «et donaré per successor un descendent, eixit de les teues entranyes i consolidaré el seu regne. Jo li seré pare, i ell serà per a mi un fill. El teu casal... el teu tron es mantindrà per sempre». En l’Emmanuel nosaltres veiem concretada la promesa de Déu a David; efectivament el reconeixem com a fill de David, confirmant així el que li deia Natan. Senyor, quina meravella, el signe de la teva presència enmig dels homes és fent-te home, i així en el cor de l’home portem la teva presència.
