Iglesia Santa Eulalia Mallorca

09/06/2026

08/06/2026

El fruto de nuestras catequesis, Fernanda en su primera comunión. Una alegría para la parroquia 🫶

06/06/2026

20/05/2026

Santa Plautila 🙏

17/05/2026

Era ja cap al migdia quan es va estendre per tota la terra una foscor que va durar fins a les tres de la tarda: el sol s’havia amagat. Llavors la cortina del santuari s’esquinça pel mig. Jesús va cridar amb tota la força: —Pare, a les vostres mans confii el meu esperit.
I havent dit aixo, va expirar. (Jn 23,44-46).
Pare nostre ...
Déu vos salve, Maria ...
MIRACLE
Arnau Pons, sastre de professió, de la vila de Campanet, habitador a la Ciutat de Mallorca de fa prop de cinquanta anys, fill de Pere i de Francisca Caldés, d’edat de cinquanta-tres anys a instancies del notari eclesiastic jura: «Que el 6 de maig de 1708, estant davant el Pou Fondo, prop del mercat d’aquesta capital de Palma, estant jo tallant un vestit en el taulell de ma casa, improvisadament em prengué tal mal que vaig caure a terra privat de tots els sentits tret de l’oïda i el pensament. Em dugueren al llit i em digueren d’extremunciar-me. Buscaren metge Espiritual i temporal. Foren el doctor en Medicina Rosselló Catí -no record el seu nom- i el Rvd. Nicolau Payeras, prevere i vicari aleshores de sant Jaume, els quals procuraren fer ver son ofici. Al mateix temps, jo que no havia perdut l’enteniment, vaig recordar el sant Crist de santa Eulàlia amb qui tenia i tinc gran devoció i a qui confiava les meves necesitats. Amb un gran esforç vaig voler moure un braç per treure una imatge que per devoció acostumava a portar dins la meva butxaca de la mateixa santa figura. Ma muller Catalina Ordines se’n temé i em tragué dita imatge i me l’entregà i posà en les meves mans. Amb el seu ajut em posí la imatge damunt els meus pits fent una deprecació interior al dit Crist, a qui tenia tanta fe, que m’havia de curar de l’accident que m’havia pres. Immediatament, després de feta dita deprecació, cessa immediatament dit accident i em trobí perfectament bo, de forma que m’axiquí. Els circumdants pensant que jo mogut de l’accident fugia del llit m’aferraren i jo els diguí no teniu per què alçurar-vos que jo estic perfectament bo i m’ha donat la salut Déu, Nostre Senyor, per mitjà del Sant Crist de Sta. Eulàlia.»

17/05/2026

Día 6
Devora la creu de Jesús hi havia la seva mare i la germana de la seva mare, Maria, muller de Cleofas, i Maria Magdalena. Quan Jesús veié la seva mare i, al seu costat, el deixeble que ell estimava, digué a la mare:
—Dona, aquí tens el teu fill.
Després digué al deixeble:
—Aquí tens la teva mare. I d’aleshores ençà el deixeble la va acollir a casa seva. (Jn 19,25-27)
Pare nostre ...
Déu vos salve, Maria ...
MIRACLE
“Essent el temps de l’hivern, una nit, prop del toc de queda, vaig sentir forts crits provinents de la cuina de ca nostra. Corrents, amb el meu marit i altres de casa hi acudírem i ens trobàrem mon fill caigut amb el braç dins el foc. Amb gran torbació alçàrem l’infant que plorava desconsoladament i desfent-li de pressa la vestidura del braç verem que el dit minyo el tenia molt cremat i amb excés vermell, la qual cosa tela pressentir que dins poc temps estaria tot bofegat. El dit minyó, fill meu, no volgué que li aplicàssim cap remei per millorar-lo. Només volgué que li poséssim una imatge del sant Crist de santa Eulàlia. Jo, tenint una gran fe, li vaig embolicar dita imatge al braç cremat sense posar cap medicament. I si bé lo dit mon fill quasi tota la nit plorà del dolor que li causava el foc, de matinada s’adormí. Quan el matí es despertà, jo, sa mare, li vaig preguntar: “Fill meu, que fa el bracet: et fa molt de mal?” i en Francesc, mon fill, em respongué que no li feia mal i que estava sa i bo. El sant Crist de santa Eulàlia l’havia curat. I així fou. Vaig donar infinites gracies al sant Crist que ens assisteix en totes les necessitats que l’invocam. Jur que fou així en senya de veritat f**g el signe de la creu”.

16/05/2026

Día 5
Després d’això, Jesús, sabent que ja tot s’havia acomplert, perquè s’acabés de complir l’Escriptura, va dir:
-Tinc set.
Hi havia allà un gerro ple de vinagre. Van fixar al capdamunt d’una tija d’hisop una esponja xopa d’aquell vinagre i la hi acostaren als llavis. Quan Jesús hagué pres el vinagre, va dir:
—Tot s’ha complert.
Llavors inclinà el cap i va Iliurar l’esperit. (Jn 19,29-30)
Pare nostre ...
Déu vos salve, Maria ...
MIRACLE
Una testimoni declarà davant el notari eclesiàstic: “Als voltants de l’any 1701 ma mare estava molt malalta de mort i totalment renunciada dels metges. Jo amb fe viva vaig acudir a davant el meu quadre del sant Crist de santa Eulàlia i, amb gran devoció, posada de genolls, li vaig dir aquestes paraules: “Senyor, al manco per dos anys, no m’allargaríeu la vida de ma mare que s’està morint?” Aquesta súplica la vaig fer el dia de santa Cecília, i al mateix jorn ma mare notà milloria en sa malaltia. Després de dos anys, el mateix dia de santa Cecília, ma mare donà l’ànima a Déu nostre Senyor,passant d’aqueixa vida a una millor”.

14/05/2026

Dia 4
Des del migdia fins a les tres de la tarda es va estendre una foscor per tota la terra. I cap a les tres de la tarda, Jesús va exclamar amb tota la força:
— Elí, Elí, lemà sabactani? —que vol dir: «Déu meu, Déu meu, per què m’has abandonat?»
En sentir-ho, alguns dels qui eren alli deien:
—Aquest crida Elies.
De seguida un d’ells corregué a prendre una esponja, la xopa de vinagre, la clava en una canya i la hi donava
perquè begués.
Els altres deien: —Deixa, a veure si ve Elies a salvar-lo.
(Mt 27,45-49)
Pare nostre ...
Déu vos salve, Maria ...
MIRACLE
Caterina Massanet, muller de Joan Antoni Mager, sabater de la ciutat de Palma, dia vuit del mes de gener de 1733 declarà: “Entorn de l’any 1708, un dia donava menjar a una minyona petita, filla meva, posant-li bocins de menjar a la boqueta. A un moment donat un bocí se li entravessà a la gargamella. La nina amb moltes convulsions i violència no se’l pogué traure. Jo, fins i tot, la vaig posar cap per avall, però com més anava la minyona donava més senyes d’ofegar-se. Jo morta de por pel perill que corria la vida de ma filla, vaig córrer amb fe viva a un quadre que tino en ma casa de la figura del sant Crist de Santa Eulalia i explicant-li, més amb llàgrimes que amb paraules, la meva situació i aflicció, vaig demanar-li la salut i la vida per la dita filla meva. I vaig experimentar els efectes de la meua oració, perquè tornant al llit on estava dita ma filla, quan temia trobar-la morta, la vaig trobar sana i bona sense vestigi del passat accident. Fou un miracle del Sant Crist de Santa Eulàlia”...